sábado 3 de junio de 2006, 00:00:00

2 Comentarios

Pujada al Pic de Ruf des dels Estanys de Juclar, Andorra. Dia asoleiat permetent gaudir de l'esclat de la primavera en aquesta zona de fàcil accès i amb vistes impressionants.

[+] click para ampliar Inici de l'excursió

[+] click para ampliar

[+] click para ampliar Llac de Juclar francès des del Pic de Ruf

[+] click para ampliar

[+] click para ampliar

Sortida a les 6 a.m. de Barcelona en direcció Andorra. El tràfic ha estat fluid i l?única raó per la qual he arribat en més de 3 hores ha estat pel Peugeot 205 collita del 89 qu tinc l?orgull de conduïr. Una vegada al pont de Baladosa hem començat a fer via. Eren les 10:30 i feia un dia esplèndid. En 1:15 he arribat al refugi després de travessar algunes plaques de neu que mica en mica es van fonent. L?estany primer ha tret el cap de cop i volta. Sembla força més buit del que acostumar a estar. El refugi, net, prou ampli, amb la piscina que acostuma a fer-se al davant de la ximenèia, buida. He alleugerat la motxil.la i he començat a fer via en direcció a la collada de Juclar. Botes semirigides, polaines tot i que crec que ja no faran falta per la setmana que ve. Des d?allà he vist que el camí que du al coll d?Escobes a 2.611 metres feia obaga i estava amagat sota una enorme placa de gel. Tenia previst fer aquesta ruta a l?endemà per arribar al circ de Siscaró però em temo que ho deixarem per un altre vegada. Una vegada a la collada de Juclar se?m ha obert un ampli ventall de possibilitats. Carenar fins al pic d?Escobes com recentment varen fer l?Amunt i els seus companys, baixar fins al llac de Juclar a la part francesa i empendre l?ascens al Pic de Rulhe. Ambdues possibilitats em donaven força respecte tenint en compte que anava sol. Només pensar amb la rimaya on l?Amunt va caure i no tenir ni la bona voluntat de la Concepció ni la mà de l?Alberto si caigués, em va fer enrere. A més a més, l?eina més semblant que duia a un piolet era un fuet dels secs. Anys enrere (no gaires) no hagués dubtat ni un sol segon. Aquesta vegada, seguint la prudència, m?he enfilat al coll d?Alba i allà he decidit utilitzar el fuet pel que toca, es a dir, cruspir-me?l tot enfilat al pic de Ruf. Es tracta d?una fàcil grimpada, sense gel ni neu, amorrat a la roca i amb una sencilla sensació aèrea. Les vistes des del pic son maravelloses. Es pot veure els dos llacs de Juclar i el refugi al fons, el pic de Escobes i el Siscaró tancant el circ, al fons, innumerables pics: el Comapedrosa, el Tristaina, em va semblar veure també la pica, i a la banda francesa el preciós llac d?Alba als meus peus i un altre infinitat de pics. Des de?l cim he baixat fins la collada i he anat refent el camí fins al refugi de Juclar, no sense para cada dos per tres per fer fotografies de lesespectaculars vistes que s?obrien al meu davant. L?estany segon, encara amb algunes clapes de gel, les primeres flors de la primavera i al fons, pletòrica, la silueta del pic d?Escobes. Per la nit ha glaçat. Força fred i pel matí una boira que no deixava veure res. He decidit tirar cap al cotxe per fer una nova ruta per la vall de Ransol. La baixada una mica perillosa. Amb la gelada, tot relliscava i mes d'una vegada el peu ha fet el moviment de'un ferrari avancant per l'autopista, pero per sort, sense consequencies. Abans de marxar, he deixat la ressenya impresa de l'Amunt al refugi pel proper que vulgui encamar-se al pic d'Escobes!

2 Comentarios

Enviado por Narhinan el jueves 13 de julio de 2006

“Ostres Quique, aquest dissabte, vam ser per la zona dels Juclar amb Cargolet, i quan pujavam cap al Coll de l'Alba ens vam sentir atrets pel Pic de Ruf i vam decidir incloure'l en el recorregut, pensant que gairebé el devirgavem... doncs no, ja veig que no!
Coincideixo amb tu que és una preciositat, i la grimpadeta final una cucada.
Salut hi hagi!”

Enviado por Narhinan el jueves 13 de julio de 2006

“Ostres Quique, aquest dissabte, vam ser per la zona dels Juclar amb Cargolet, i quan pujavam cap al Coll de l'Alba ens vam sentir atrets pel Pic de Ruf i vam decidir incloure'l en el recorregut, pensant que gairebé el devirgavem... doncs no, ja veig que no!
Coincideixo amb tu que és una preciositat, i la grimpadeta final una cucada.
Salut hi hagi!”